Skin Fields ens porta a espais d’intimitat immersos en territoris hostils. Retrata un viatge que creua territoris geogràfics, polítics i religiosos on la llibertat d’expressió es veu atrapada en un refugi construït a la força. Un espai que ens protegeix de la violenta i feridora metralla ideològica. Quin és el nostre lloc al món quan no som acceptats? 

Amb l’experiència pròpia de l’autor com a fil conductor, les imatges d’aquest treball ens recorden que les llibertats i drets de la comunitat LGTBIQ+ a dia d’avui encara es veuen recobertes per capes de violència i por. A través de metàfores i diàlegs entre imatges, a cavall entre el Líban, Síria, Espanya i Kirguizistàn, el treball va embastant retrats i escenes íntimes amb imatges d’espais exteriors agrestes i marcats per la violència, mostrant el ferri mur que es forma entre allò personal i el que és públic quan la homosexualitat no és acceptada i queda relegada a un territori estrictament privat. La pena de presó en païssos com Síria pot arribar a ser de 3 anys, mentre que al Líban i Kirguizistan, tot i no ser delicte, les relacions entre persones del mateix sexe encara són molt mal vistes i les persones del col.lectiu no gaudeixen de cap mena de protecció jurídica. A Espanya, tot i gaudir de molts més privilegis jurídics que en els anteriorment esmentats païssos, les manifestacions d’odi cap a la comunitat i els seus membres no cessen, arribant fins i tot a casos de violència extrema que van en contra dels drets humans universals.

Segons paraules del jurat del Jurat del XIXè premi Nou Talent Fnac de Fotografia, del que va resultar guanyador, “Skin Fields és un treball que utilitza un tractament inèdit, molt fresc i subtil, per abordar un tema de gran rellevància com són els drets LGTBIQ+. I ho fa a través de fórmules intel.ligents, amb gran concordança entre fons i forma. És una obra amb una gran coherència que va des del concepte i la justificació del projecte fins el seu resultat final. És una proposta de gran qualitat estètica, tècnica i narrativa, que no repeteix codis ni discursos habituals sino que utilitza estratègies innovadores de gran llibertat creativa que sorprenen a l’espectador”

Les fotografies han estat preses a Kirguizistan, Síria, Líban i Espanya entre el 2018 i el 2020. Si bé a algunes fàcilment se’ls pot assignar un lloc al mapa, altres podrien succeïr a qualsevol lloc del món. El treball vol universalitzar la intimitat, enderrocant prejudicis socials, racials i culturals i posant èmfasi en l’horitzontalitat de l’espai íntim.